glogster

Un Gloster es una herramienta web 2.0 que nos permite crear nuestros propios poster interactivos
Con los poster podras presentar temas en clase, y podras subirlos a tus blogs, pginas web..Gloster nos permite introducir vidios, imagenes, sonidos, animaciones... 
Un cop és una pàgina de web multimèdia que combina text, fotos, videos, gràfica, enllaços i altres elements de mitjans. Un glog pot ser creat amb diversos propòsits expressius per facilitar l'enteniment o per a altres finalitats. L'ús mes comú és per comunicar emocions o alfabetismo digital durant la instrucció en classe.
Un glog té la seva pròpia adreça URL i codi HTML, és possible compartir-ho en diverses plataformes per mitjà de pegar el codi o enllaç en altres llocs o aplicacions basats en web.

XARXES SOCIALS

Una xarxa social  és una estructura social creada per les relacions de tot tipus (d'amistat, de parentiu, d'interessos comuns, de creences compartides...) que es donen entre els membres d'una societat. Les xarxes socials són plataformes virtuals que ofereixen la possibilitat de relacionar-se amb persones de qualsevol lloc del món.Hi han de molts tipus :
FACEBOOK.
Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin , . Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat de harvar , però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electronico. Els usuaris poden participar en una o més xarxes socials, en relació amb la seva situació acadèmica, el seu lloc de treball o regió geogràfica

MY SPACE.

És un lloc web, d'interacció social constituït per perfils personals d'usuaris que inclou xarxes d'amics, grups, blogs, fotos, vídeos i música, a més d'una xarxa interna de missatgeria que permet comunicar-se a uns usuaris amb uns altres i un cercador intern. Va ser creat per Tom Anderson, Chris DeWolfe i un grup de programadors. Al juliol del 2005 va ser adquirit per News Corporation.





TWENTI
Tuenti és una xarxa social per invitació. El lloc està enfocat a la població espanyola. Permet a l'usuari crear el seu propi perfil, pujar fotos i vídeos i contactar amb amics. Té moltes altres possibilitats com crear esdeveniments, Tuenti Llocs i Tuenti Pàgines, etiquetar amics en fotos, comentar els seus estats, crear el seu propi espai personal, xatejar a través del seu propi xat i Tuenti Jocs, que són jocs dins de la xarxa social. Recentment ha estat afegida la funcionalitat de Vídeo Xat, amb el qual és possible xatejar amb amics a través del xat de la xarxa social.

Inaugurat al gener de 2006, Tuenti és un dels llocs web més visitats a Espanya.

 TRAILER DE LA RED SOCIAL:

Manual de bons usos digitals

Còpies de seguretat

Còpia d’un fitxer o un conjunt de fitxers, generalment actualitzada periòdicament, que permet restaurar
les dades originals en cas de pèrdua.
Usuaris i contrasenyes

Identificaun usuari i que generalment, juntament amb la contrasenya, permet connectar-se a un sistema
informàtic o a un servei en línia.Codi secret personal emprat per accedir com a usuari a un sistema, xarxa o pàgina web.
Aquest usuari representa la nostra persona en l’entorn digital.
Bateria:
Aparell que acumula càrrega elèctrica i que permet així subministrar electricitat a un aparell sense necessitat
que estigui endollat a la xarxa elèctrica.

Descàrregues
 Descàrrega: Transferència de fitxers des d’ un servidor, o a través d’ell, al nostre ordinador. P2P o Peer to Per: xarxa d’ordinadors on els usuaris intercanvien fitxers ubicats en una carpeta concreta.
Ciberassetjament
El ciberassetjament és l’ús d’Internet, el telèfon mòbil o els videojocs per humiliar, agredir, maltractar, difamar, insultar, amenaçar o desprestigiar companys o persones conegudes d’una edat semblant.
.Missatges ham
El trolling és un terme anglès que defineix el comportament d’aquelles persones que escriuen missatges provocadors a la xarxa (correu electrònic,
xats, xarxes socials) de manera intencionada i amb la finalitat de trobar polèmica.
Navegació i correu electrònic

 Navegador: Programa informàtic que permet moure’s pels diversos serveis, recursos o conjunts
d’informació d’Internet, per un sistema o per una
Xarxes socials
 Conjunt de persones vinculades a un mateix grup d’Internet, que tenen com a element cohesionador el fet de compartir diferents tipologies de continguts, ja siguin personals, audiovisuals, professionals, etc
Les xarxes socials et permeten conèixer gent i tenir vamics arreu del món. Pots compartir informació amb
tots els teus companys alhora i pots conèixer altres cultures i costums.
 Opinio personal

Jo opino que els videos van estar bastan be ja que ens mostren les coses que poden passar a internet hi com evitarles .
A mi no m ha passsat mai cap de les coses que passaven en els videos .

opera

navegegadors

ELS NAVEGADORS
El seguiment d'enllaços d'una pàgina a una altre, ubicada en qualsevol ordinador connectat a internet s'anomena navegació
Un navegador web o explorador web, és una aplicació que permet a l'usuari recuperar i reproduir documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de servidors web situats a qualsevol lloc del món. Aquesta xarxa de documents és coneguda com Teranyina mundial o World Wide Web (WWW). Els navegadors actuals permeten mostrar gràfics, seqüències de vídeo, sons, animacions i programes diversos a més de text i enllaços.
La funció bàsica d'un navegador web és mostrar documents de text, segurament amb recursos multimèdia incrustats. Els documents poden estar ubicats a l'ordinador de l'usuari, però també poden ser a qualsevol altre dispositiu que hi estigui connectat (a través d'internet, per exemple) i que tingui els recursos necessaris per a la transmissió (un programari de servidor web). Aquests documents, habitualment anomenats pàgines web, tenen hipervincles que enllacen una porció de text o una imatge amb un altre document..
TIPUS DE NAVEGADORS

•Internet Explorer

Internet Explorer (anteriorment anomenat Microsoft Internet Explorer), conegut comunament com IE, és un navegador web desenvolupat per Microsoft per al sistema operatiu Microsoft Windows des de 1995. Ha estat el navegador web més
Ha estat el navegador web més utilitzat a Internet des de 1999. Les seves versions més recents són la 8.0 i la 9.0: la primera està disponible gratuïtament com a actualització per Windows XP Service Pack 2, Windows Server 2003 amb Service Pack 1, Windows Vista, i Windows Server 2008, a més, ve de forma nativa en els més recents sistemes operatius de Microsoft, Windows 7 i Windows Server 2008 R2

•Mozilla Firefox

Es un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu del Firefox és desenvolupar un Mozilla més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.
El Mozilla Firefox és un projecte paraŀlel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d'ambdós per part dels usuaris va dur a que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.


•Opera

Es un navegador d'Internet desenvolupat per l'empresa noruega Opera Software l'any 1994. Des de la seva versió 8.50 es distribueix gratuitament, havent estat anteriorment de pagament (abans de la versió 5.0) i distribuint-se com a shareware o adaware posteriorment.
Opera Browser és conegut per la seva velocitat, seguretat, suport d'estàndards (especialment CSS), mida reduïda, internacionalitat i constant innovació. Va ser un dels primers navegadors amb "pestanyes" per a la navegació web, i aquesta va ser la seva característica principal en les seves primeres versions.

SISTEMA OPERATIUS


1.Que es un sistema operatiu?

n Sistema operativo (SO) es un software que actúa de interfaz entre los dispositivos de hardware y los programas de usuario o el usuario mismo para utilizar un computador.[1] Es responsable de gestionar, coordinar las actividades y llevar a cabo el intercambio de los recursos y actúa como intermediario para las aplicaciones que se ejecutan.
Nótese que es un error común muy extendido denominar al conjunto completo de herramientas sistema operativo, pues este, es sólo el núcleo y no necesita de entorno operador para estar operativo y funcional.[2] [3] Uno de los más prominentes ejemplos de esta diferencia, es el SO Linux,[4] el cual junto a las herramientas GNU, forman las llamadas distribuciones Linux.
2.Per a que serveix?

Els primers aparells que més s'assemblen als ordinadors moderns són de meitat del segle XX (1940-1945), tot i que el concepte de computador ja existia prèviament (vegeu àbac i altres calculadores mecàniques). Els primers ordinadors electrònics eren de la mida d'una gran habitació, i consumien l'energia equivalent a la de centenars d'ordinadors personals (PC) actuals. Els ordinadors moderns estan basats en circuits integrats minúsculs i són molt més potents (milions de vegades més) que abans, mentre que ocupen molt menys espai. Fins i tot poden ser de la mida d'un rellotge de polsera i alimentats per una pila. Els ordinadors personals són avui dia la icona de la societat de la informació i és en el que pensa la majoria de gent en sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma més comuna d'ordinadors són els ordinadors encastats. Aquests ordinadors són petits i simples, i normalment són usats per controlar altres dispositius: des d'avions de combat, robots industrials o càmeres digitals fins a joguines infantils.
La gran característica que el separa d'altres màquines similars és que és una màquina de propòsit general, és a dir, que pot realitzar diverses tasques segons les possibilitats del llenguatge de programació i el hardware.
El model en què es basen els ordinadors actuals és arquitectura de Von Neumann, és a dir, que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, característica que els permet executar programes diferents, sent per tant una màquina de propòsit general. Això els diferencia d'altres aparells com les calculadores no programables.
Els ordinadors són aparells digitals en tant que es basen en l'Àlgebra de Boole i el sistema binari

TIPUS DE SISTEMA OPERATIU
1) DOS: El famoso DOS, que quiere decir Disk Operating System (sistema operativo de disco), es más conocido por los nombres de PC-DOS y MS-DOS. MS-DOS fue hecho por la compañía de software Microsoft y es en esencia el mismo SO que el PC-DOS.
La razón de su continua popularidad se debe al aplastante volumen de software disponible y a la base instalada de computadoras con procesador Intel.
Cuando Intel liberó el 80286, DOS se hizo tan popular y firme en el mercado que DOS y las aplicaciones DOS representaron la mayoría del mercado de software para PC. En aquel tiempo, la compatibilidad IBM, fue una necesidad para que los productos tuvieran éxito, y la "compatibilidad IBM" significaba computadoras que corrieran DOS tan bien como las computadoras IBM lo hacían.
Aún con los nuevos sistemas operativos que han salido al mercado, todavía el DOS es un sólido contendiente en la guerra de los SO.
2) Windows 3.1: Microsoft tomo una decisión, hacer un sistema operativo que tuviera una interfaz gráfica amigable para el usuario, y como resultado obtuvo Windows. Este sistema muestra íconos en la pantalla que representan diferentes archivos o programas, a los cuales se puede accesar al darles doble click con el puntero del mouse. Todas las aplicaciones elaboradas para Windows se parecen, por lo que es muy fácil aprender a usar nuevo software una vez aprendido las bases.
3) Windows 95: En 1995, Microsoft introdujo una nueva y mejorada versión del Windows 3.1. Las mejoras de este SO incluyen soporte multitareas y arquitectura de 32 bits, permitiendo así correr mejores aplicaciónes para mejorar la eficacia del trabajo.
4) Windows NT: Esta versión de Windows se especializa en las redes y servidores. Con este SO se puede interactuar de forma eficaz entre dos o más computadoras.
5) OS/2: Este SO fue hecho por IBM. Tiene soporte de 32 bits y su interfaz es muy buena. El problema que presenta este sistema operativo es que no se le ha dad el apoyo que se merece en cuanto a aplicaciones se refiere. Es decir, no se han creado muchas aplicaciones que aprovechen las características de el SO, ya que la mayoría del mercado de software ha sido monopolizado por Windows.
6) Mac OS: Las computadoras Macintosh no serían tan populares como lo son si no tuvieran el Mac OS como sistema operativo de planta. Este sistema operativo es tan amigable para el usuario que cualquier persona puede aprender a usarlo en muy poco tiempo. Por otro lado, es muy bueno para organizar archivos y usarlos de manera eficaz. Este fue creado por Apple Computer, Inc.
7) UNIX: El sistema operativo UNIX fue creado por los laboratorios Bell de AT&T en 1969 y es ahora usado como una de las bases para la supercarretera de la información. Unix es un SO multiusuario y multitarea, que corre en diferentes computadoras, desde supercomputadoras, Mainframes, Minicomputadoras, computadoras personales y estaciones de trabajo. Esto quiere decir que muchos usuarios puede estar usando una misma computadora por medio de terminales o usar muchas de ellas.

L arquitectura d ordinador
1 CPU
-Que es ? Caracteristiques :
Els registres dels processadors són a porció de memòria més pròxima a la CPU dins de la jerarquia de memòria d'un computador i és el tipus de memòria d'accés més ràpid.
Els registres de la CPU permeten guardar temporalment dades que el processador necessita gairebé de forma immediata. Quan la CPU acaba d'executar la ultima instrucció i torna a començar una altre instrucció, accedeix als registres per obtenir les següents dades a executar. Com que el temps que passa entre instrucció i instrucció és molt petit, aquesta memòria s'ha d'omplir i buidar de forma instantània. Hi ha varis tipus de registres segons el tipus de dada que guarden. N'hi ha que guarden adreces de memòria, n'hi ha que guarden nombres reals, alguns són de propòsit general... Cal dir que els registres guarden dades mentre hi ha alimentació elèctrica, per tant, a la que s’atura el processador, la memòria es borra.

Tipus de CPU :preus:
2 Memories :
Tipus hi preus

Costa uns 970 € + IVA (1.125 €)


:2 MEMORIES
En informàtica, la memòria (també cridada emmagatzematge) es refereix als components d'una computadora, dispositius i mitjans d'emmagatzematge que retenen les dades
Memoria de acceso aleatorio o RAM
En informática, memoria basada en semiconductores que puede ser leída y escrita por el microprocesador u otros dispositivos de hardware. Es un acrónimo del inglés Randon Acces Memory. El acceso a las posiciones de almacenamiento se puede realizar en cualquier orden. Actualmente la memoria RAM para computadoras personales se suele fabricar en módulos insertables llamados simm.


Memoria de sólo lectura o ROM,
En informática, memoria basada en semiconductores que contiene instrucciones o datos que se pueden leer pero no modificar. En las computadoras IBM PC y compatibles, las memorias ROM suelen contener el software necesario para el funcionamiento del sistema. Para crear un chip ROM, el diseñador facilita a un fabricante de semiconductores la información o las instrucciones que se van a almacenar. El fabricante produce entonces uno o más chips que contienen esas instrucciones o datos. Como crear chips ROM implica un proceso de fabricación, esta creación es viable económicamente sólo si se producen grandes cantidades de chips. Los diseños experimentales o los pequeños volúmenes son más asequibles usando PROM o EPROM. El término Rom se suele referir a cualquier dispositivo de sólo lectura, incluyendo PROM y EPROM.

Memoria programable de sólo lectura o PROM
En informática, tipo de memoria de sólo lectura (ROM) que permite ser grabada con datos mediante un hadware llamado programador de PROM. Una vez que la PROM ha sido programada, los datos permanecen fijos y no pueden reprogramarse. Dado que las ROM son rentables sólo cuando se producen en grandes cantidades, se utilizan memorias programables de sólo lectura durante las fases de creación del prototipo de los diseños. Nuevas PROM pueden grabarse y desecharse durante el proceso de perfeccionamiento del diseño.

Memoria programable y borrable de sólo lectura o EPROM
En informática, tipo de memoria, también denominada reprogramable de sólo lectura (RPROM, acrónimo inglés de Reprogrammable Read Only Memory). Las EPROM (acrónimo inglés de Erasable Programmable Read Only Memory) son chips de memoria que se programan después de su fabricación. Son un buen método para que los fabricantes de hardware inserten códigos variables o que cambian constantemente en un prototipo, en aquellos casos en los que producir gran cantidad de chips PROM resultaría prohibitivo. Los chips EPROM se diferencian de los PROM por el hecho de que pueden borrarse por lo general, retirando una cubierta protectora de la parte superior del chip y exponiendo el material semiconductor a radiación ultravioleta, después de lo cual pueden reprogramarse.

SIMM:
En informática, acrónimo de single in-line Memory Module, pequeña placa de circuito impreso con varios chips de memoria integrados. Los SIMM están diseñados de modo que se puedan insertar fácilmente en la placa base de la computadora, y generalmente se utilizan para aumentar la cantidad de memoria RAM. Se fabrican con diferentes capacidades (4Mb, 8Mb, 16Mb, etcétera) y con diferentes velocidades de acceso. Hoy en día su uso es muy frecuente debido a que ocupan menos espacio y son más manejables y compactos que los tradicionales chips de memoria.

Disco duro;
En informática, una o varias láminas rígidas de forma circular, recubiertas de un material que posibilita la grabación magnética de datos. Un disco duro normal gira a una velocidad de 3.600 revoluciones por minuto y las cabezas de lectura y escritura se mueven en la superficie del disco sobre una burbuja de aire de una profundidad de 10 a 25 millonésimas de pulgada. El disco duro va sellado para evitar la interferencia de partículas en la mínima distancia que existe entre las cabezas y el disco.

Los discos duros proporcionan un acceso más rápido a los datos que los discos flexibles y pueden almacenar mucha más información. Al ser las láminas rígidas, pueden superponerse unas sobre otras, de modo que una unidad de disco duro puede tener acceso a más de una de ellas. La mayoría




3 Bus informatica
En arquitectura de computadores, el bus es un sistema digital que transfiere datos entre los componentes de un ordenador o entre ordenadores. Está formado por cables o pistas en un circuito impreso, dispositivos como resistencias y condensadores además de circuitos integrados.
En los primeros computadores electrónicos, todos los buses eran de tipo paralelo, de manera que la comunicación entre las partes del computador se hacía por medio de cintas o muchas pistas en el circuito impreso, en los cuales cada conductor tiene una función fija y la conexión es sencilla requiriendo únicamente puertos de entrada y de salida para cada dispositivo.
La tendencia en los últimos años es el uso de buses seriales como el USB, Custom Firewire para comunicaciones con periféricos y el reemplazo de buses paralelos para conectar toda clase de dispositivos, incluyendo el microprocesador con el chipset en la propia placa base. Son conexiones con lógica compleja que requieren en algunos casos gran poder de cómputo en los propios dispositivos, pero que poseen grandes ventajas frente al bus paralelo que es menos inteligente.
Existen diversas especificaciones de bus que definen un conjunto de características mecánicas como conectores, cables y tarjetas, además de protocolos eléctricos y de señales.
4 PORTS
En informàtica, un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors).
Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes per a que els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncron (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida).
El fet de permetre o denegar accés als ports és important perquè les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar" en un port conegut d'avantmà per a què un client (que inicia la connexió) pugui connectar-se. Això vol dir que quan el sistema operatiu rep una petició per un port concret, li passa a l'aplicació que escolta per aquell port i a cap altre. Si no hi hagués cap aplicació escoltant pel port no es podria establir la connexió.
5 PERIFERICS

Els perifèrics són tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment també es fa referència com a perifèrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.
El concepte "perifèric" fa referència, no tan a la posició física d'un component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la UPC, la memòria principal, la memòria secundària (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, és considerat perifèric.
S'entén dons per perifèric al conjunt de dispositius que, sense pertànyer al nucli fonamental de l'ordinador, format per la CPU i la memòria central, permetin realitzar operacions d'entrada / sortida (E / S) complementàries al procés de dades que realitza la CPU. Aquestes tres unitats bàsiques en un ordinador, CPU, memòria central i el subsistema d'E / S, estan comunicades entre si per tres busos o canals de comunicació:
• El bus d'adreces, per seleccionar la direcció de la dada o del perifèric al que es vol accedir,
• El bus de control, bàsicament per seleccionar l'operació a realitzar sobre la dada (principalment lectura, escriptura o modificació) i
• El bus de dades, per on circulen les dades.
Tot i que el terme perifèric implica sovint el concepte de "addicional però no essencial", molts d'ells són elements fonamentals per a un sistema informàtic. El teclat i el monitor, imprescindibles en qualsevol ordinador personal d'avui en dia (no ho van ser en els primers computadors), són possiblement els perifèrics més comuns, i és possible que molta gent no els consideri com a tal pel fet que generalment es prenen com a part necessària d'un ordinador. El ratolí és possiblement l'exemple més clar d'aquest aspecte. Fa menys de 20 anys no tots les ordinador personals incloïen aquest dispositiu. El sistema operatiu MS-DOS, el més comú en aquesta època, tenia una interfície de línia d'ordres per a la qual no era necessària l'ocupació d'un ratolí, tot es feia mitjançant comandes de text. Va ser amb la popularització de Finder, sistema operatiu de la Macintosh d'Apple i la posterior aparició de Windows quan el ratolí va començar a ser un element imprescindible en qualsevol llar dotat d' un ordinador personal. Actualment hi ha sistemes operatius en mode text que poden prescindir del ratolí com, per exemple, alguns sistemes bàsics de UNIX